El capítol final comença narrant la participació d’Alícia al judici. Alícia oblida totalment que ha recuperat la seva altura normal i s’aixeca per fer de testimoni i deriva tot el que té al seu voltant sense volar. El testimoni d’Alícia acaba molt aviat, al preguntar-li el rei que sap sobre l’assumpte, a la qual cosa Alícia respon que res. Acte seguit, el Conill Blanc llegeix la ultima proba de la qual disposa: una carta sense firma que, en forma de poema, descriu som els pastissos retornen a la seva mestressa habitual. Quan el rei analitza els versos, tots veuen que els pastissos, es troben a la taula. La reina, en canvi, insisteix en donar una sentència a la Sota, inclús abans d’escoltar un veredicte del jurat. Alícia troba absurda la situació i la reina ordena llavors que sigui decapitada. Quan les cartes salen per atacar a Alícia, aquesta torna subtilment al costat de la seva germana.
El lector és en aquest punt quan percep que la nena s’havia quedat adormida, i que desprès del somni fantàstic, va despertar al sentir que unes fulls d’arbre li queien al damunt de la cara. Acte seguit, Alícia explica el somni a la seva germana, i va a preparar-se per a prendre el té de la tarda. El capítol acaba narrant com la germana d’Alícia es queda sota l’arbre, recordant la història que Alícia li havia explicat.
0 comentarios: