Ella vol tornar a casa.....
I ells....
el lleó tenir coratge... el home de llauna tenir cor ... i l'espantaocells tenir cervell...
*en aquesta vida tothom tenim desitjos ... i alguns es compleixen.
I ells....
“Apoyando la barbilla en la mano, la niña miró con interés al espantapájaros, observando que su cabeza era un saco pequeño de paja, con ojos, nariz y boca pintados para representar la cara. Un viejo sombrero cónico, sin duda de algún Munchkin, descansaba sobre su cabeza, y el resto de su figura lo constituía un traje azul claro, viejo y descolorido, al que también habían rellenado de paja. Por pies tenía un par de viejas botas con adornos celestes, tal como las que usaban todos los hombres de la región, y todo el muñeco se elevaba por sobre el sembrado gracias al palo que le atravesaba la espalda.”(pàgina 15)
D'aquesta manera descrivia l'autor Lyman Frank Baum a l'espantaocells en el seu llibre el Màgic d'Oz, i d'aquesta altra manera és com fotografia Annie Leibovitz aquesta escena del llibre, i aquest és el seu resultat de la fotografia.
El llibre del Mago de Oz reflexa aquesta idea en la manera d’actuar dels seus personatges. Tan la Dorothy com l’Espantaocells, l’home de llauna o el lleó sempre fan pinya en totes les situacions, mai actuen de manera aïllada. Formen un grup i sempre tenen molt en compte les decisions i opinions dels altres. La Dorothy comença el camí sola però a mesura que passa el temps es va trobant altra gent que s’afegeix al seu camí. La gent que s’afegeix al seu camí, ho podríem interpretar com la gent que entra en les nostres vides, aquells amics o persones que coneixem durant el llarg camí de la vida. Per això, crec que en aquest llibre se li dona molta importància a l’amistat, al respecte mutu... en definitiva a les relacions socials, perquè al cap i a la fi formem part d’una societat on estem tots relacionats i no som individus aïllats. Ens coneixem a nosaltres mateixos a partir de la idea de grup, tal i com ho fan al llibre, que els personatges d’aquest viuen aventures tots junts i no es separem mai tret del final del llibre.
En aquest llibre el camí que segueixen els protagonistes pren total importància durant tot el llibre. Totes les aventures que tenen lloc, succeeixen durant el camí que fan per aconseguir els seus somnis, allò que tan desitgen tenir i no tenen. Aquest camí la majoria del temps esta enrajolat, per facilitar als personatges anar a trobar al Màgic d’Oz, però també hi ha aventures en les quals no hi ha aquestes rajoles grogues. Ells segueixen aquest camí, que simbolitza el camí de la vida. Tothom tenim un camí i uns el segueixen de manera recta i d’altres amb petites o grans desviacions que fa que això tingui uns efectes o uns altres a la seva vida. En les nostres vides sempre hem d’anar endavant mirant el futur, i vivint el present però sovint mirem el passat i fem alguna regressió. Això es el que els hi passa també als personatges del llibre que sovint tornen al lloc de partida d’on havien sortit. Un exemple clar d’això és el de la Dorothy que desitja tornar a casa seva, és a dir, al seu passat. Tot i així, segueixen bastant el camí indicat i es desvien molt poc.De manera esquemàtica el recorregut que realitzen els personatges des de que s’inicia el llibre fins que s’acaba és el següent:
La Dorothy surt de Kansas i es transportada per un tornado fins al País d’ Oz, en concret al poble dels Munchkins. Llavors la bruixa del nord li diu que per aconseguir tornar a Kansas el millor serà que vagi a veure el Màgic d’Oz, ja que ell la podrà ajudar. I així es quan començar el camí per tot el País d’Oz.
Al llarg d’aquest camí es quan es troba a l’Espantaocells, al Llenyataire de llauna i al Lleó, els quals s’afegeixen a l’aventura d’anar a conèixer el Màgic d’Oz perquè ells també el volen conèixer. Un cop arriben a la ciutat Esmeralda, on viu el Màgic d’Oz, aquest els hi diu que només farà realitat les seves peticions si maten a la malvada bruixa de l’oest i es llavors aquí quan desvien el seu viatge cap a l’oest en busca de la bruixa. Un cop aconsegueixen derrotar-la tornen endarrere, es a dir, altre cop a la ciutat Esmeralda. Desprès de descobrir que el mac és un impostor i no pot complir els seus desitjos decideixen anar cap al sud, a veure la bruixa del sud. D’aquesta manera inicien des de la ciutat Esmeralda el trajecte cap al sud, i quan arriben allà la bruixa aconsegueix que el somni de tornar a Kansas amb la família, que tenia Dortohy es compleixi i la nena pugui tornar. Es d’aquesta manera com s’acaba el llibre i també com es finalitza el camí ple d’aventures que protagonitza aquest llibre.
Característiques de totes les bruixes:
Hay cuatro brujas en el país, y gobernaban a los pobladores del Norte, del Sur, el Este y el Oeste. Por fortuna, las brujas del Norte y el Sur eran buenas, y sabía yo que no me harían daño; pero las de Oriente y Occidente eran terriblemente malvadas... (Pàgina 80)
Hay cuatro brujas en el país, y gobernaban a los pobladores del Norte, del Sur, el Este y el Oeste. Por fortuna, las brujas del Norte y el Sur eran buenas, y sabía yo que no me harían daño; pero las de Oriente y Occidente eran terriblemente malvadas... (Pàgina 80)
Bruixa Maligna d’Occident:
Psíquicament
-¿Qué camino nos llevará hasta la Maligna Bruja de Occidente?- preguntó Dorothy.
-No hay ningún camino – respondió el guardián-. Nadie desea ir a buscarla.
- Entonces cómo vamos a encontrarla? – inquirió la niña.
- No será difícil – repuso el hombre-, pues cuando ella sepa que están en el país de los Winkies, los hallará a ustedes y los hará sus esclavos.
-Quizá no, porque tenemos la intención de matarla – dijo el Espantapájaros.
-¡Ah!, eso es diferente- exclamó el guardián-. Hasta ahora no la ha matado nadie, por eso pensé que ella los esclavizaría como a todos los demás. Pero tengan cuidado; es malvada y feroz, y quizá no permita que la maten. Marchen hacia Occidente, donde se pone el sol, y es seguro que la hallarán. (Pàgina 59)
Empero, era una bruja tan poderosa como malvada, y pronto decidió lo que debía hacer.
(Pàgina 62)
En una oportunidad la Bruja golpeó a Toto con el paraguas y el valeroso perrito se defendió mordiéndola en la pierna. Claro que la malvada mujer no sangró por la herida; pues era tan mala que la sangre se le había secado hacía muchos años. (Pàgina 65)
La malvada mujer era muy astuta. (Pàgina 66)
Ahora no queda más que una sola Bruja Maligna en toda esta tierra (Pàgina 55)
Físicament
La Maligna Bruja de Occidente poseía un solo ojo, mas era tan potente como un telescopio i podía ver en todas partes. (Pàgina 60)
Maligna bruja d'Orient:
Psíquicament
La Maligna Bruja del Oriente, como ya te dije. La que tenia esclavizados a los Munchkins desde hacía años, oblligándolos a trabajar para ella noche y día. (Pàgina 10)
Creí que había vencido a la Bruja Maligna, y trabajé con más entusiasmo que antes, pero poco imaginaba lo cruel, que podía ser mi enemiga. (Pàgina 26)
Fisicament
Era tan vieja que el sol la redujo a polvo. (Pàgina 11)
Bruixa del Sud:
Psíquicament
La bruja del sur. Es la más poderosa de todas y gobierna a los Quadlings. (Pàgina 91)
Queremos ver a la Bruja Buena que gobierna aquí – contestó la niña-. (Pàgina 106)
¡por cierto eres tan buena como hermosa! ( Pàgina 108)
Glinda la Bondadosa descendió de su trono de rubíes para dar a la niña el beso de despedida, y Dorothy le agradeció por los beneficios que había concedido en ella y a sus amigos. (Pàgina 109)
Fisicament
Cuando estuvieron presentables, marcharon con la joven soldado a una amplia sala donde la Bruja Glinda se hallaba sentada en un trono de rubíes. Era joven y hermosa, de abundosos cabellos rojos que caían en ondas sobre sus hombros, y estaba ataviada con un vestido de un blanco inmaculado. Sus ojos azules miraron bondadosos a la niñita. (Pàgina 107)
Bruja del Nort:
Psiquicament
Pero soy una bruja buena y la gente me quiere. No soy tan poderosa como lo era la Bruja Maligna del Norte, que gobernaba aquí, pues de otro modo yo misma habría liberado a la gente. (Pàgina 10)
En cuanto a la Bruja buena, se quitó el gorro cónico y lo puso en equilibrio sobre la punta de la nariz mientras contaba hasta tres con voz solemne. (Pàgina 11)
Allí me besó la Bruja Buena del Norte cuando se despidió de mí al mandarme a verte a ti. (Pàgina 54)
Fisicament
Eran tres hombres y una mujer, todos vestidos de manera muy extraña. Estaban tocados de unos sombreros cónicos de unos treinta centímetros de altura en la copa, adornados por campanillas que tintineaban suavemente con cada uno de sus movimientos. Los de los hombres eran azules, y blanco el de la mujercita, quien lucía una especie de vestido también blanco que pendía en pliegues desde sus hombros casi hasta el suelo y estaba salpicado de estrellitas que el sol hacía brillar como diamantes. [...] Pero la mujercita era sin duda mucho mayor; tenía el rostro cubierto de arrugas y el cabello casi blanco; además, caminaba con el paso propio de las personas de edad avanzada. (Pàgina 9)
Lyman Frank Baum (Chittenango, 15 de maig de 1856 – Hollywood, 6 de maig de 1919) va ser un escriptor, actor i director de cinema estaunidenc, cèlebre per ser el creador, junt amb l'il·lustrador W. W. Denslow, d'un dels llibres més populars de la literatura infantil nord-americana, El meravellós màgic d'Oz, més conegut avui dia amb el títol més simple de El màgic d'Oz. Va escriure'n tretze seqüeles, nou novel·les fantàstiques de tema diferent, i una gran quantitat d'altres obres, i va fer nombrosos intents per portar les seves obres a l'escenari i a la pantalla.
Frank va nàixer a Chittenango, Estat de Nova York, en el si d'una devota família metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el seté de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals només van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germà del pare, però sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava més ser anomenat com "Frank". Sa mare, Cynthia Stanton, era una descendent directa de Thomas Stanton, un dels fundadors de l'actual ciutat de Stonington, Connecticut.
Benjamin Baum era un ric empresari, que havia fet la seva fortuna en els camps de petroli de Pennsylvania. Frank va créixer a la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una mena de paradís. Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un infant malaltís i fantasiós, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament dissortats en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa. Frank Joslyn Baum reivindica que va ser arran d'un incident descrit com un "atac al cor", però no hi ha evidència contemporània d'aquest fet.
Frank va començar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinació per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el periòdic The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germà menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Els germans van publicar diversos números del periòdic, incloent-hi anuncis pagats. Als 17 anys ja havia creat un segon periòdic amateur, The Stamp Collector, imprimit un pamflet d'11 pàgines titulat Baum's Complete Stamp Dealers' Directory, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.
En aquesta mateixa època va començar la seva dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracàs i quasi a la ruïna. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament en la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desil·lusionat, Baum va deixar el teatre—temporalment—i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse. Un dia, va trobar un company mort en un magatzem tancat, un aparent suïcidi. Aquest incident sembla haver inspirat la seva narració sobre una cambra segellada, "The Suicide of Kiaros".
A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocació: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Va especialitzar-se en la cria d'una raça especial d'aus, el pollastre d'Hamburg. L'any 1880 va fundar una revista mensual, The Poultry Record, dedicada a la cria d'aus, i l'any 1886, quan tenia 30 anys, va publicar el seu primer llibre: The Book of the Hamburgs: A Brief Treatise upon the Mating, Rearing, and Management of the Different Varieties of Hamburgs, dedicat a la cria del pollastre d'Hamburg.
Però Baum mai no va romandre lluny dels escenaris. Va continuar representant papers en comèdies, utilitzant els noms artístics de Louis F. Baum i George Brooks.
L'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg en l'Estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest èxit. Baum no només va escriure l'obra, sinó que també va compondre'n les cançons (avançant un prototípic musical, atès que les cançons estaven relacionades amb l'argument i l'acció), i va actuar en el paper protagonista. La seua tia, Katharine Gray, va representar el paper de la seva tia. Va ser el fundador de la Syracuse Oratory School, i Baum anunciava entre els serveis en el catàleg, l'ensenyament de teatre, incloent-hi escenografia, creació literària, direcció teatral, traducció (francès, alemany, i italià), revisió, i opereta, tot i que no era possible fer tant. El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista. Mentre estava de gira amb The Maid of Arran, el teatre de Richburg es va cremar durant una producció d'una obra de Baum titulada irònicament, Matches ("Mistos"), així com el vestuari i decorats
El meravellós màgic d'Oz
L'any 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El meravellós màgic d'Oz amb un gran èxit de crítica i comercial. Va ser el llibre per a infants més venut durant els dos anys posteriors a la seva publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d'Oz.
Dos anys després de la publicació del Màgic, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir-ne una versió teatral musical. Aquesta versió teatral, la primera en utilitzar el títol abreujat de "El màgic d'Oz", va estrenar-se a Chicago l'any 1902, i després va ser representada a Broadway durant 293 nits, des del gener a l'octubre de 1903. Va tornar a Broadway l'any 1904, sent representada des del març al maig i de nou des del novembre al desembre. Seguidament va fer gira pels Estats Units amb pràcticament els mateixos intèrprets, com era costum en aquells anys, fins l'any 1911, i després va ser representada per companyies d'afeccionats. La versió tetral va comptar com a protagonistes amb David C. Montgomery i Fred Stone com Tin Woodman i l'espantaocells respectivament, el que els va llançar immediatament a la fama. La versió teatral era un poc diferent a la novel·lística, i estava adreçada principalment al públic adult. Toto va ser reemplaçat per la vaca Imogene, i Tryxie Tryfle, una cambrera i Pastoria, un operari de tramvia, van ser afegits com a companys víctimes del cicló. Es va eliminar l'entremaliada Bruixa de l'Oest del guió, sobre el que Baum va poder exercir poc control o influència. Es van introduir bromes contemporànies, la major part escrites per Glen MacDonough, que feien referència al president Theodore Roosevelt, al senador Mark Hanna, i al magnat del petroli John D. Rockefeller.
Arran de l'èxit de la versió teatral, les versions posterior de l'obra, incloent-hi les noves edicions de la novel·la, han estat titulades El màgic d'Oz, en lloc del títol complet original.
Després de les primeres adaptacions cinematogràfiques de 1910 i 1925, Metro Goldwyn Mayer va produir el clàssic The Wizard of Oz protagonitzada per Judy Garland en el paper de Dorothy Gale. L'any 1975 es va estrenar a Broadway un nou musical, basat en estils musicals afroamericans, The Wiz, que va ser mereixedor d'un Pemi Tony. Aquesta vegada va ser Stephanie Mills la que va encarregar-se del paper de Dorothy. Aquest musical va ser la base de la pel·lícula The Wiz, amb Diana Ross com a una adulta Dorothy. El màgic d'Oz continua inspirant noves versions, com la de Disney de 1985 Return to Oz, The Muppets' Wizard of Oz, i una gran varietat de produccions de dibuixos animats. Un dels més exitosos espectacles de Broadway, Wicked narra una història paral·lela de les dues bruixes que apareixen en la pel·lícula clàssica de MGM. L'autor de Wicked, Gregory Maguire va anomenar el personatge principal Elphaba en honor de L. Frank Baum: Elphaba és una interpretació fonètica de les inicials de l'escriptor.
Frank va nàixer a Chittenango, Estat de Nova York, en el si d'una devota família metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el seté de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals només van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germà del pare, però sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava més ser anomenat com "Frank". Sa mare, Cynthia Stanton, era una descendent directa de Thomas Stanton, un dels fundadors de l'actual ciutat de Stonington, Connecticut.
Benjamin Baum era un ric empresari, que havia fet la seva fortuna en els camps de petroli de Pennsylvania. Frank va créixer a la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una mena de paradís. Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un infant malaltís i fantasiós, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament dissortats en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa. Frank Joslyn Baum reivindica que va ser arran d'un incident descrit com un "atac al cor", però no hi ha evidència contemporània d'aquest fet.
Frank va començar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinació per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el periòdic The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germà menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Els germans van publicar diversos números del periòdic, incloent-hi anuncis pagats. Als 17 anys ja havia creat un segon periòdic amateur, The Stamp Collector, imprimit un pamflet d'11 pàgines titulat Baum's Complete Stamp Dealers' Directory, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.
En aquesta mateixa època va començar la seva dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracàs i quasi a la ruïna. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament en la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desil·lusionat, Baum va deixar el teatre—temporalment—i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse. Un dia, va trobar un company mort en un magatzem tancat, un aparent suïcidi. Aquest incident sembla haver inspirat la seva narració sobre una cambra segellada, "The Suicide of Kiaros".
A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocació: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Va especialitzar-se en la cria d'una raça especial d'aus, el pollastre d'Hamburg. L'any 1880 va fundar una revista mensual, The Poultry Record, dedicada a la cria d'aus, i l'any 1886, quan tenia 30 anys, va publicar el seu primer llibre: The Book of the Hamburgs: A Brief Treatise upon the Mating, Rearing, and Management of the Different Varieties of Hamburgs, dedicat a la cria del pollastre d'Hamburg.
Però Baum mai no va romandre lluny dels escenaris. Va continuar representant papers en comèdies, utilitzant els noms artístics de Louis F. Baum i George Brooks.
L'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg en l'Estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest èxit. Baum no només va escriure l'obra, sinó que també va compondre'n les cançons (avançant un prototípic musical, atès que les cançons estaven relacionades amb l'argument i l'acció), i va actuar en el paper protagonista. La seua tia, Katharine Gray, va representar el paper de la seva tia. Va ser el fundador de la Syracuse Oratory School, i Baum anunciava entre els serveis en el catàleg, l'ensenyament de teatre, incloent-hi escenografia, creació literària, direcció teatral, traducció (francès, alemany, i italià), revisió, i opereta, tot i que no era possible fer tant. El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista. Mentre estava de gira amb The Maid of Arran, el teatre de Richburg es va cremar durant una producció d'una obra de Baum titulada irònicament, Matches ("Mistos"), així com el vestuari i decorats
El meravellós màgic d'Oz
L'any 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El meravellós màgic d'Oz amb un gran èxit de crítica i comercial. Va ser el llibre per a infants més venut durant els dos anys posteriors a la seva publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d'Oz.
Dos anys després de la publicació del Màgic, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir-ne una versió teatral musical. Aquesta versió teatral, la primera en utilitzar el títol abreujat de "El màgic d'Oz", va estrenar-se a Chicago l'any 1902, i després va ser representada a Broadway durant 293 nits, des del gener a l'octubre de 1903. Va tornar a Broadway l'any 1904, sent representada des del març al maig i de nou des del novembre al desembre. Seguidament va fer gira pels Estats Units amb pràcticament els mateixos intèrprets, com era costum en aquells anys, fins l'any 1911, i després va ser representada per companyies d'afeccionats. La versió tetral va comptar com a protagonistes amb David C. Montgomery i Fred Stone com Tin Woodman i l'espantaocells respectivament, el que els va llançar immediatament a la fama. La versió teatral era un poc diferent a la novel·lística, i estava adreçada principalment al públic adult. Toto va ser reemplaçat per la vaca Imogene, i Tryxie Tryfle, una cambrera i Pastoria, un operari de tramvia, van ser afegits com a companys víctimes del cicló. Es va eliminar l'entremaliada Bruixa de l'Oest del guió, sobre el que Baum va poder exercir poc control o influència. Es van introduir bromes contemporànies, la major part escrites per Glen MacDonough, que feien referència al president Theodore Roosevelt, al senador Mark Hanna, i al magnat del petroli John D. Rockefeller.
Arran de l'èxit de la versió teatral, les versions posterior de l'obra, incloent-hi les noves edicions de la novel·la, han estat titulades El màgic d'Oz, en lloc del títol complet original.
Després de les primeres adaptacions cinematogràfiques de 1910 i 1925, Metro Goldwyn Mayer va produir el clàssic The Wizard of Oz protagonitzada per Judy Garland en el paper de Dorothy Gale. L'any 1975 es va estrenar a Broadway un nou musical, basat en estils musicals afroamericans, The Wiz, que va ser mereixedor d'un Pemi Tony. Aquesta vegada va ser Stephanie Mills la que va encarregar-se del paper de Dorothy. Aquest musical va ser la base de la pel·lícula The Wiz, amb Diana Ross com a una adulta Dorothy. El màgic d'Oz continua inspirant noves versions, com la de Disney de 1985 Return to Oz, The Muppets' Wizard of Oz, i una gran varietat de produccions de dibuixos animats. Un dels més exitosos espectacles de Broadway, Wicked narra una història paral·lela de les dues bruixes que apareixen en la pel·lícula clàssica de MGM. L'autor de Wicked, Gregory Maguire va anomenar el personatge principal Elphaba en honor de L. Frank Baum: Elphaba és una interpretació fonètica de les inicials de l'escriptor.
Títol: Mago de Oz
Títol Original: The Wizard Of Oz
Autor: Lyman Frank Baum
Traductor: J. Vaccarezza
Edició: Julio 1975, segunda edición.
Il·lustracions de coberta e interiors: Ernesto R.García
Editorial: Acme