Caçadors canadencs han començat ja a disparar i copejar milers de foques arpa en el començament de la temporada anual de caça, malgrat les protestes de grups defensors dels drets dels animals.
Aquest any, el govern de Canadà ha limitat a 270.000 el nombre d'exemplars que moriran en els gelats pannes de glaç enfront de la costa aquest del país. En aquesta ocasió, el govern canadenc ha establert dues dates per al començament de la temporada de caça de foques. La primera, el 2 d'abril, quan uns 40 vaixells de Nova Escòcia, New Burnswick i la illa del Príncep Eduardo han començat a caçar foques en la costa del Cap Breton, segons van explicar fonts del departament de pesca del país. La segona, en la qual estan implicats la majoria dels caçadors amb llicència, comença el 4 d'abril en aigües del Golf de San Lorenzo, on es concentra la major població d'animals.
Com cada any, les fredes i habitualment tranquil·les terres canadenques concentren durant unes setmanes la mirada internacional, que segueix posant el crit en el cel davant la despietada matança de foques. "No hi ha Govern responsable que permeti que aquesta caça es porti a terme", va denunciar Rebecca Aldworth, directora per a Canadà de la Societat Protectora d'Animals d'EEUU (HSUS).
És la cacera més gran de mamífers marins del món, i les ONG denuncien que gran part dels animals que moren són criatures de menys de tres mesos d'edat, les més benvolgudes pel seu pelatge summament suau. No obstant això, el govern canadenc no està disposat a deixar que cada any s'embruti la imatge del seu país, pel que en aquesta ocasió ha optat pel 'contraatac' en forma de fullets divulgatius sobre els 'mites i realitats de la matança de foques'.
Segons les autoritats canadenques, Canadà ja no caça foques bebes, denominades 'whitecoats' pel seu pelatge blanc, des de 1987 i els animals no són espellats vius. "El 98% de les foques són caçades de forma humanitària", va assenyalar Loyola Sullivan, ambaixador de Canadà per a la Conservació de les Pesqueres. En els dies previs a l'obertura de la veda, desenes de vaixells amb caçadors a bord s'han col·locat en la vora de la capa de gel que cobreix els voltants de les illes Magdalena, en l'entrada del golf de San Lorenzo, i sobre la qual es troben diverses desenes de milers de foques arpa. Segons el govern canadenc, tots ells són "pescadors amb llicència, que només s'obté després de dos anys d'aprenentatge de la tècnica de matar foques, que passa de pares a fills, per a evitar morts cruels".
La caça de foques ha estat sempre associada a la indústria pelletera. El gran moviment de protesta que va sorgir en els anys 60 contra les cruels matances de criatures nounades d'aquests animals va tenir el seu primer èxit en 1972, quan Estats Units va decidir prohibir la importació de productes derivats de foques. No obstant això, a Europa l'eco de la protesta va arribar molts anys més tard. El primer veto de la llavors Comissió Econòmica Europea a la importació de pells de criatura de foca de Groenlàndia i Canadà es va produir en 1983, encara que després es va prorrogar indefinidament en 1988. Des de llavors, la demanda de pells de foca en tot el món ha disminuït en un 75%, el que ha motivat que les quotes de caça donades pels governs disminuïssin igualment.
No obstant això, la demanda dels mercats asiàtics va substituir aviat al mercat europeu, pel que el
Govern de Canadà va començar a incrementar de forma desorbitada la xifra de captures, passant de 19.000 en 1985 a 60.000 en 1995, fins a arribar als 350.000 exemplars que es van caçar l'any passat. Aquest any, en vista de la disminució evident de la població de foques arpa canadenques per culpa del desglaç, el Ministeri de Pesca 'només' ha autoritzat capturar i matar 270.000 exemplars. El garrot, un arma 'eficaç i ràpida'. Però les crítiques no vénen només pel fet en si de la matança, sinó pels mètodes emprats pels pescadors, que segons les organitzacions ecologistes "són cruents i sagnants". No obstant això, segons el govern canadenc, la caça amb 'hakapik' -o garrot-, practicada correctament, "és fins i tot menys cruel que els mètodes de matança utilitzats en els escorxadors comercials", i és una pràctica "eficaç per a matar a l'animal ràpidament i sense crueltat". Els caçadors de foques de les illes de la Magdalena i de la baixa costa nord de Quebec (que representen el 25% del total) utilitzen tant fusells com hakapik, mentre que els caçadors dels illots de gel situats en les aigües de l'aquest de Terranova usen fonamentalment armes de foc.
Sobre la denúncia reiterada que els pescadors maten a milers de bebés de foca el govern canadenc és tallant: "la caça de criatures de la foca de Groenlàndia (de pell blanca) i de criatures de foca de caputxa (de llom blau) està prohibida des de 1987, i la nostra normativa prohibeix el comerç, la venda o la barata de pells d'aquestes criatures", assenyalen. A més, segons els caçadors les foques no són mai espellades vives. "De vegades l'animal pot moure's després de ser abatut. Quan estan ja mortes poden tenir convulsions que són atribuïbles a un moviment reflex que fa l'efecte que l'animal segueix viu quan en realitat ja està mort", sostenen. "És similar al reflex dels pollastres", anoten. Però una vegada més, les polèmiques imatges tornaran a donar la volta al món, posant en dubte les 'bones maneres' que, segons Canadà, demostren els seus caçadors.
0 comentarios: