El final
3:19 | Author: Alba
Aquesta és l’última entrada que escric en aquest blog. Encara no he decidit, si en un futur proper continuaré pujant entrades sobre els llibres que llegiré, però de ben segur és, que seguiré llegint.
Sempre m’ha agradat llegir però amb la lectura de tots aquests llibre m’he adonat que encara m’agrada llegir més del que em pensava.

Tots i cada un dels llibres et donen coses que un altre no et dona. Amb la lectura vius aventures, sents emocions, tens sentiments ... en definitiva que llegir ens regala una infinitat de coses boníssimes.

Ara que arriba el bon temps, l’estiu.... com a noia de costa que sóc, tarragonina, ús aconsello que us assenteu a la sorra de la platja, quan el sol es pon, hi agafeu un llibre i us poseu a llegir les línies d’aquest...
Crec que és una de les millors maneres de desconnectar dels problemes i relaxar-se, si més no a mi em funciona.







Todo aquel que lee, deja en un cajón de sus recuerdos una anécdota más para su existir.



La lectura nos abre las puertas del mundo que te atrevas a imaginar.



Toda nuestra vida es un gran relato en un libro en el que somos los autores.






Espero que sigueu feliços a la vida.

gràcies, Alba.
Síntesi dels capítols
2:29 | Author: Alba
1.1. Capítol 1
HOLDEN CAULFIELD està en un col·legi cridat Pencey. No ens explica gens de la seva vida perquè no és important per a ell. El seu germà D. B. és escriptor. Hi ha un partit però ell no va sinó que vol anar a visitar a un professor seu, el SENYOR SPENCER.
1.2. Capítol 2
A casa del SENYOR SPENCER tot li fa fàstic. Utilitza un vocabulari molt pobre i no té ni idea de gairebé gens, i en canvi odia certes expressions i que li diguin que fa les coses mal. Es preocupa de idioteces menjo on van els ànecs, i d'altra banda no es preocupa pel seu futur. No aguanta els falsos i és un mentider. Després diu que li dóna pena anar-se d'un lloc com menys s'acomiada.
1.3. Capítol 3
HOLDEN CAULFIELD viu en la residència Ossenburger al costat del seu company d'habitació WARD STRADLATER, i llegix llibres en el seu temps lliure malgrat ser analfabet. De vegades, ROBERT ACKLEY, curiós, pesat i ximple, ve a molestar-li.
1.4. Capítol 4
WARD STRADLATER li demana a HOLDEN CAULFIELD que li faci un treball i que li deixi la jaqueta perquè es creu millor, aquest va al lavabo mentre l'altre s'arregla per fora mostrant el contrari del seu interior, i es posa a molestar-li tapant-li la llum, fent-li una clau i asseient-se sobre la seva tovallola: està nerviós per una tal JANE GALLAHER. S'alegra de la presència de ROBERT ACKLEY per primera vegada.
1.5. Capítol 5
HOLDEN CAULFIELD no vol llençar una bola de neu perquè destrossarà el paisatge. Es posa a fer el treball: una redacció sobre el guant del seu germà ja mort ALLIE CAULFIELD. Parla de ROBERT ACKLEY com un horror que dóna pena.
1.6. Capítol 6
HOLDEN CAULFIELD fuma en l'habitació; en canvi, odia a tot el món: WARD STRADLATER es talla les ungles, ROBERT ACKLEY es rebenta els grans... Diu ser pacifista i es baralla amb WARD STRADLATER per anar amb les noies.
1.7. Capítol 7
HOLDEN CAULFIELD va a l'habitació de ROBERT ACKLEY per a apagar la seva solitud, i damunt es queixa de la mala olor. Diu que no vol pensar en les noies de WARD STRADLATER però és incapaç, i amb ROBERT ACKLEY té una disputa quant a la religió. Decideix anar-se de Pencey, a punt de plorar i ja amb la maleta en la mà, cridant per a despertar a tots amb un insult.
1.8. Capítol 8
Surt amb tren de nit i es troba a la mare d'un alumne de Pencey, i li diu tot el contrari d'aquest canviant-se fins a de identitat per a no ser reconegut. HOLDEN CAULFIELD ja fumava i bevia, i fins a volia convidar-la.
1.9. Capítol 9
En Nova York vol cridar a algú de nit però no sap a qui, i acaba per agafar un taxi fins a l'hotel Edmont, replet de maníacos sexuals. Flama a una noia cridada FAITH CAVENDISH per a quedar amb ella a pesar de no conèixer-la i acaba perdent l'oportunitat per dir que o aquesta nit o mai.
1.10. Capítol 10
Parla de la seva germana PHOEBE CAULFIELD elogiant-la en tots els aspectes i volent parlar amb ella. Baixa a veure l'ambient i es penedeix de ser menor d'edat per no poder beure. Balla amb tres NOIES que ronden els trenta anys, a pesar de ser impossibles per a mantenir una conversa. Només busquen actors de cinema famosos i HOLDEN CAULFIELD acaba pagant tot el consumit en la taula.
1.11. Capítol 11
No pot deixar de pensar en JANE GALLAHER i en quan la va conèixer, i a pesar de saber que no es va deixar fer gens li torna boig només pensar-lo. Agafa un taxi i es va a la sala de festes Ernie a passar l'estona.
1.12. Capítol 12
Com ja va passar abans torna a convidar al taxista a beure alguna cosa, però es passa el trajecte només discutint coses inútils. No suporta que aplaudeixin a un pianista que es creu bo, ni que un noi li estigui explicant a una noia un partit. LILLIAN SIMMONS va ser núvia de D. B. i intenta quedar bé amb ell, però ell no vol saber gens i es va tirant les culpes a LILLIAN SIMMONS per fastiguejar-li els plans.
1.13. Capítol 13
Torna caminant, pensant que és un covard i que no li preocupa perdre les coses, i a punt està de tornar a beure després de les tres copes. Per cinc dòlars l'ASCENSORISTA li oferix una NOIA i ell accepta. Sense experiència, desanimat i deprimit, quan aquesta ve, ell ja no desitja fer gens i es limita a pagar.
1.14. Capítol 14
Tan malament està HOLDEN CAULFIELD que parla enlaire amb el ja mort ALLIE CAULFIELD. L'ASCENSORISTA i la NOIA tornen a reclamar-li cinc dòlars més, i a força dels cops de puny que li donen els hi acaben duent. Ell s'imagina com un heroi del cinema, a pesar que mai li ha agradat. Té ganes de suïcidar-se.
1.15. Capítol 15
Es va de l'hotel en taxi i deixa les maletes en l'estació de tren, després de quedar amb SALLY HAYES. Odia les maletes barates, i prefereix estar amb un folrat abans que amb un hijoputa o un cabró. Conversa amb dues MONGES molt animadament i contribuïx amb ni més ni menys que deu dòlars perquè si.
1.16. Capítol 16
Li sap malament veure unes MONGES tan humils, però li alegra veure una família humil sortir de l'església contenta. Compra les entrades per a anar al teatre amb SALLY HAYES. Compra un disc per a PHOEBE CAULFIELD i la va a buscar, però només troba a altra nena en el parc a la qual ajuda a posar-se els patins, com també a altres dos nens que es diferenciaven bastant en pes en el balancín.
1.17. Capítol 17
Es veu amb SALLY HAYES, es besen en el taxi i diuen que es volen, i veuen l'obra de teatre; a HOLDEN CAULFIELD li sembla mal tot aquell que es passa de bo en alguna cosa. Després van a patinar i HOLDEN CAULFIELD li solta un rotllo que només està allí per ella perquè odia la resta de coses, li diu absurdament que per què no es van a viure solos per aquí, i al final li diu que es vagi a prendre per cul i ella plora.
1.18. Capítol 18
Flama a CARL LLUÏX per a anar a prendre una mica. Mentre, no se li ocorre sols que ficar-se en el cinema, on odia a una dona que comença a plorar. Diu que no li agrada la guerra, i sí en canvi la bomba atòmica o fer de voluntari en una.
1.19. Capítol 19
En el bar tots li semblen marietes i farsants, als quals odia per escoltar i aplaudir les cançons que canten allí. Amb CARL LLUÏX no fa sols que parlar de sexe i intentar ficar-se en la seva vida privada, i ho considera molt divertit.
1.20. Capítol 20
Li fa gràcia estar borratxo, i flama a SALLY HAYES a les tantes perquè està solament i deprimit, després es dirigeix de nit al parc, on se li trenca el disc i comença a pensar que si ell o la seva germana es moren què passaria, però preocupant-se per quin es faria amb el material. Per si no li quedava ja pocs diners, llença unes moneditas al llac, i es va a casa d'incògnit a veure a la seva germana.
1.21. Capítol 21
Entra a casa sigilosament, va a la cambra de PHOEBE CAULFIELD, i al final acaba despertant-la, ella li diu que els seus PARES arribaran tarda i es posa a parlar del col·legi, i sospita que han expulsat a HOLDEN CAULFIELD, empipant-se així.
1.22. Capítol 22
Li parla horrorosament de Pencey, no li agrada sols que les MONGES i un tal JAMES CASTLE que es va suïcidar per honor, i pensar en ALLIE CAULFIELD, PHOEBE CAULFIELD i D. B. Amb la cançó ?si un cos troba a altre cos, quan van entre el sègol? pensa que de major vol ser un guardià que vigili a uns nens que corren entre el sègol perquè no caiguin al precipici que té darrere.
1.23. Capítol 23
Flama al seu antic professor, el SENYOR ANTOLINI, per a anar a veure-li. Els PARES arriben i ambdós han de dissimular, i espera una estona per a sortir de casa, quan PHOEBE CAULFIELD li deixa tots els estalvis que tenia i ell plora.
1.24. Capítol 24
A casa del SENYOR ANTOLINI parlen del perquè de la seva expulsió, i ell li fa una reflexió sobre que l'educació ens mostra la mesura intel·lectual i que si no la vam seguir caiem en picat. HOLDEN CAULFIELD pensa que no odia a ningú; es dorm i, quan desperta, té damunt la mà del SENYOR ANTOLINI, el qual no li lleva ull, pel que pensa que és un pervertit i es va de la casa ràpidament.
1.25. Capítol 25
Va a dormir una estona a l'estació, surt a passejar, a cada cantó pensa que va a morir, i es vol anar definitivament d'allí, pel que està content. Va al col·legi a acomiadar-se de PHOEBE CAULFIELD, li deixa una nota per a veure's i mentre es diverteix amb uns nens en el parc, relacionant allà on veu la paraula 'j...' amb un lloc intranquil, i quan arriba PHOEBE CAULFIELD amb una maleta diu que es va amb ell. AL final acaben passant la tarda junts i HOLDEN CAULFIELD no s'anirà.
1.26. Capítol 26
HOLDEN CAULFIELD no vol contar gens més, només que troba a faltar a tota la gent que va conèixer simplement per haver contat la seva història
Com la majoria de llibres que ens hem llegit, tots tenen alguna canço escrita a partir del llibre. I el grup de música Greed Day ha escrit aquesta titulada Who Wrote Holden Caufield? sobre el llibre el Guardián entre el Centeno.

GREEN DAY - WHO WROTE HOLDEN CAULFIELD?

A thought burst in my head and I need to tell you
It's news that I for thought
Was it just a dream that happened long ago?
I think that I just forgot
Well it hasn't been the first time
And it sure does drive me mad
There's a boy who fogs his world and now he's getting lazy
There's no motivation and frustration makes him crazy
He makes a plan to take a stand but always ends up sitting.
Someone help him up or he's gonna end up quitting I shuffle through my mind
To see if I can find
The words I left behind
Was it just a dream that happened long ago?
Oh well... Never mind. Well it hasn't been the first time
And it sure does drive me mad
There's a boy who fogs his world and now he's getting lazy
There's no motivation and frustration makes him crazy
He makes a plan to take a stand but always ends up sitting.
Someone help him up or he's gonna end up quitting
There's a boy who fogs his world and now he's getting lazy
There's no motivation and frustration makes him crazy
He makes a plan to take a stand but always ends up sitting.
Someone help him up or he's gonna end up quitting
There's a boy who fogs his world and now he's getting lazy
There's no motivation and frustration makes him crazy
He makes a plan to take a stand but always ends up sitting.
Someone help him up or he's gonna end up quitting.
traducció de la lletra:
Quién Escribió Holden Caulfield? Un pensamiento estalla en mi cabeza Y necesito decirte Son noticias para la mente Fue solo un sueño, Que pasó hace mucho tiempo? Creo que lo olvidé Pues no ha sido la primera vez Y de seguro me vuelve loco Hay un muchacho que está confundido Y ahora se está haciendo perezoso No tiene motivación y la frustración lo vuelve loco El hace un plan para ponerse en pie Pero al final termina sentándose Alguien ayúdele o va a terminar renunciando Recorro mi mente Para ver si puedo encontrar Las palabras que dejé atrás Fue solo un sueño, Que pasó hace mucho tiempo? Bueno, me da igual... Pues no ha sido la primera vez Y de seguro me vuelve loco.



Holden Caudield
2:09 | Author: Alba

Holden Caulfield
és un personatge fictici creat per J. D. Salinger. Holden és el protagonista adolescent de disset anys de la novel·la de 1951, El guardián entre el centeno; però, també apareix en altres obres literàries de l'autor.



Físicament, Holden és alt. Té cabells grisos en la part dreta del seu cap. Aquestes dues qualitats contribuïxen que Holden sembli més vell del que és, però la seva forma d'actuar contradiu aquesta impressió. Una de les qualitats més notables d'aquest personatge és la seva capacitat per a detectar les qualitats més ridícules de les persones. Qualitats com el narcisisme, hipocresia i superficialitat engloben el concepte de ridícul de Holden i aquest és molt bo descobrint tals qualitats en les persones. Això també serveix per a augmentar el cinisme i desconfiança de Holden cap a les altres persones. Es pot notar que, a pesar de l'enorme desdeny de Holden cap a aquestes qualitats, aquest exhibeix les qualitats que menysprea, fent-lo, en certa manera, un personatge tràgic.


Cauldfield és el segon de quatre fills, amb dos germans, D. B. i Allie (qui mor en "El Guardià entre el Sègol"), i una germana, Phoebe. Els seus pares no es nomenen en les obres de Salinger. Nascut en una vida de privilegi, Caulfield mira des del món elit que ocupa. Qüestiona el valor de les classes i de la societat i, de vegades, sembla oposar-se als convencionalismes pel bé de l'oposició. És considerat ser el precursor, per així dir-lo, del model del 'home jove furiós'.







El llibre ha estat objecte de polèmiques ja que en repetides ocasions, alguns assassins s'han vist relacionats amb ell.



Mark David Chapman
Mark David Chapman, conegut per assassinar a John Lennon en 1980, portava aquest llibre en el moment de la seva detenció, i es va referir a aquest en la seva declaració policial poc després.També va llegir un passatge de l'obra en la seva sentència. Després declararia que ell era la reencarnació de Holden Caufield.


John Hinckley Jr
John Hinckley Jr, (que va intentar assassinar a Ronald Reagan en 1981) també va declarar que estava obsessionat amb el llibre.


Robert John Bardo
Robert John Bardo, assassí de Rebecca Schaeffer portava el llibre quan va visitar l'apartament d'aquesta el dia del seu assassinat.

Personatges
1:58 | Author: Alba
Holden Caulfield: protagonista i narrador de la història. És un adolescent de disset anys d'edat expulsat de la seva internat Pencey. A pesar de la seva intel·ligència i sensibilitat, Holden narra la seva història d'una manera cínica i fastiguejat. Ell realitza una dura critica del món adult que ho envolta, titllant a la majoria de les persones que coneix com hipòcrites, supèrflues i egoistes

Ackley: noi de Pencey que vivia en l'habitació contigua a la de Holden. Aquest últim ho considerava brut per les seves orelles i carrall en les dents a més d'insuportable.
Stradlater: company de cambra de Holden. Envanit, maco i un poc cregut. És un dels pocs estudiants en Pencey que tenia relacionis sexuals de debò.
Jane Gallagher: noia amb la qual Holden va passar unes vacances en Maine a la qual ell volia molt. Ella mai apareix directament al llarg de la narració encara que és evocada per Holden constantment.

Allie Caulfield: germà menor del protagonista que va morir de leucèmia tres anys abans de l'any que se situa la novel·la, quan Holden tenia tretze anys. La seva mort deixo un impacte molt profund en Holden.
Phoebe Caulfield: la germana menor de Holden, de deu anys d'edat. Ella és una de les poques persones a les quals Holden realment vol per la seva candidesa i maduresa.
D.B Caulfield: germà major de Holden que al no poder triomfar com escriptor es va convertir en guionista de cinema (cosa que molesta molt a Holden a causa de el seu odi pel cinema).
Sally Hayes: una noia molt atractiva i culta amb la qual Holden va sortir per un temps. Encara que ell la considera estúpida i frívola.
Sr. Spencer: professor d'història de Holden. Aquest li retreu la seva falta d'interès en l'estudi.
Carl Lluïx: company de Holden en un col·legi al que va anar abans de Pencey. Carl, major que Holden, té molta experiència sexual pel que a Holden li interessava estar amb ell.
Sr. Antolini: antic professor de literatura de Holden al que el noi guarda molt respecte pels seus coneixements.
Maurice: ascensorista i proxeneta de l'hotel on Holden s'allotja.
Sunny: jove prostituta que intenta tenir sexe amb Holden.
Argument
1:49 | Author: Alba

Escrit en primera persona, El guardián entre el centeno explica les experiències de Holden Caulfield (el jove protagonista) a Nova York, en els dies següents a la seva expulsió del seu internat Pencey. A mesura que Holden narra la seva història, s'evidencia que es troba en un hospital psiquiàtric encara que no ho demostra clarament. Holden està a punt de ser expulsat de Pencey (el quart col·legi al que va) pel que decideix acomiadar-se del seu professor d'història, el Sr. Spencer. Aquest li retreu el seu baix rendiment escolar, cosa que molesta a Caulfield. Torna a la seva habitació de Pencey on s'assabenta que el seu company de cambra, Stradlater va a sortir amb una noia que es diu Jane Gallagher; d'ella Holden es va fer amic en unes vacances en Maine.


Això incomoda a Holden, degut al fet que sap que Stradlater és un dels pocs alumnes del col·legi que té relacions sexuals de debò. També sent rebuig cap al noi de l'habitació del costat, Ackley, descrit per Holden com poc higiènic i molest. Quan Stradlater torna tard de la seva cita, Caulfield ho interroga respecte al que van fer. Com el seu company es nega, Holden sospita que va tenir sexe amb Jane pel que furiós el colpeja. Stralater li dóna una pallissa i el deixa amb el nas sagnant. Holden fart de tot decideix anar-se uns dies abans del dia oficial de l'expulsió per a passar el cap de setmana d'incògnit a Nova York. Agafa un tren i en ell es troba amb la mare d'un company del col·legi, a la qual li conta mentides sobre el bon comportament del noi. Una vegada a Nova York, Holden s'allotja en un hotel, des d'on crida a una dona cridada Faith Cavendish, que treballava de ballarina de striptease. Com que no la pot convèncer-la perquè surti amb ell, Holden baixa al saló de ball on balla amb un grup de turistes. Després de sortir del saló, Holden comença a recordar les vacances que va passar amb Jane, cosa que el posa malenconiós. Decideix anar a un club de jazz cridat Ernie; allí troba a Lillian Simmons antiga núvia del seu germà que el convida a prendre unes copes. Per a no estar amb ella posa una excusa i torna a l'hotel. En l'ascensor de l'edifici es troba amb Maurice, ascensorista i proxeneta que li ofereix els seus serveis. Holden accepta i se’n va a la seva cambra, on espera a la prostituta. Quan arriba es presenta com Sunny i tracta de tenir sexe amb Holden, però aquest s'acovardeix i li paga els cinc dòlars que costava el servei. Sunny reclama deu dòlars, però Holden diu que Maurice li va dir cinc dòlars com pagament. La prostituta se’n va i torna amb Maurice, ell li dóna una pallissa a Holden i se’n duu els cinc dòlars restants. L’únic que a Holden li agradaria fer a la vida és: Estar en un camp de sègol a la vora d'un precipici. En el camp hi ha milers de nens jugant i ell evita que ells caiguin en l'abisme. Ell seria el guardià entre el sègol. Holden passa la nit a casa d'un antic professor de literatura, el Sr. Antolini. Aquest ho consola i li ofereix la seva butaca perquè dormi allí. Holden a la meitat de la nit sent sobre el seu cap una mà pel que es desperta i descobreix al Sr. Antolini. Pensant que vol tenir sexe amb ell, s'excusa i se’n va de l'apartament.


Holden va al col·legi de la seva germana i espera fins que sigui l'hora de la seva sortida. Quan Phoebe surt se’n va a fer una passejada en la qual Holden li explica el seu desig d'anar-se a l'altre costat del país fent autostop i començar una vida nova. La seva germana li demana anar amb ell, a la qual cosa Holden es nega, però convençut per la seva germana decideix no fugir. Després duu a la seva germana a un tiovivo on l'observa muntar en un cavall. La novel·la acaba de forma irònica. Tot el que explica Holden fins al final del llibre, és la història de la nova novel·la del seu germà major D.B. On Holden és el protagonista. La seva veritable personalitat no sembla tenir res a veure amb la del personatge de la narració. Finalment comenta que aviat va a anar a un nou col·legi.

Així que J. D. Salinger no és l'home brillant, sensible, ple d'intel·ligència, sentit de l'humor i sentiment tragicómico de la vida que s'endevina en els seus llibres. Segons la seva filla Margaret A.

Salinger, és més aviat el contrari: un egoista sense sensibilitat, un masclista que va fer sofrir a les seves dones i les va abandonar quan dissentien, un tipus capaç de convertir a la seva família en una secta, un il·luminat lliurat sense encert a fer de la seva vida la seva gran obra. Aquestes revelacions són el motor del guardià dels somnis, la biografia-ajustament de comptes que publica Debat.

El llibre oscil·la entre l'admiració per l'obra i el rancor per la seva manera de ser Com els suïcides dels seus llibres, va tornar de la guerra amb una depressió monumental. 'Nascut a Nova York en 1919, Jerome David Salinger es va graduar en una acadèmia militar i va assistir, molt breument, a dues universitats'. Aquest mínim retazo d'informació és gairebé tot el que diu la biografia habitual d'aquest misteriós i genial escriptor, a la qual cosa se sol afegir que la seva obra més important, El guardià entre el sègol (1951), li va consagrar com autor de culte i va convertir a Holden Caulfield, el seu protagonista, en prototip de l'adolescent rebel i confús que busca la veritat lluny del món hipòcrita dels adults.

Se sap també que Salinger es va convertir en un huraño ermità després del seu primerenc èxit literari (El guardià... és avui un clàssic incombustible: ha venut entorn de 800.000 exemplars a Espanya i milions més en el món, i ròssec); que l'escriptor es va recloure en Cornish, New Hampshire (complint el somni expressat en el seu primer llibre), i que allí va ser donant forma a alguns llibres més. Suficients per a entrar en la història de la literatura, ficar-se en el cor dels lectors i convertir-se en un mite esmunyedís, en el major exponent d'escriptor. Totes, o gairebé totes les seves obres, tracten sobre el mateix: els preferiria no viure dels germans, joves precoços, brillants, extremadament sensibles i moltes vegades amb tendències suïcides que, com en l'inoblidable conte Un dia perfecte per al peix plàtan, acaben complint-se.

El perfil d'aquests nens recorda en certa manera al de Margaret Ann (Peggy) Salinger (1956), filla major de l'escriptor, llicenciada en Dret que, en aquesta biografia escrita a esquena del pare es mostra com una dona que ha sofert horrors: una infància a cavall entre el somni del papà perfecte i el malson del papà diabòlic, freqüents atacs de pànic, un fill amb greus problemes de salut, cinc avortaments...

En la pàgina 431 escriu: 'Per al meu pare, tenir alguna fallada és motiu de repulsió, tenir un defecte és ser un desertor, un traïdor, o una traïdora. No m'estranya en absolut que el seu món estigui tan buit de persones reals ni que els seus personatges de ficció se suïcidin tan sovint'. Però més enllà de la discutible legitimitat de la filla per a jutjar la vida triada pel seu pare -una vida, diu ella, dedicada a somiar, a estar lluny de la realitat, segons la creença mística que tot és il·lusió; però alhora una vida plena de dolor, susceptibilitat i necessitat dels altres-, el llibre està escrit entre l'admiració per l'obra de l'escriptor i el rancor per la seva manera de ser.

Un home que creu que dur als seus fills dues setmanes de vacances a Anglaterra és el sacrifici més gran que pot fer un pare és realment un tipus singular, i potser per això l'alliberada Margaret Salinger va creure just demanar comptes a qui, diu, predica una cosa i fa l’altra.

A estones, Peggy Salinger escriu a navalla. Com quan retreu al seu pare ser un egoista absolut, es torna distant quan es tracta del teu dolor. O al criticar la defensa enardida de la seva intimitat o de la santedat de les seves obres i les seves paraules, cosa que, diu, 'no té gens d'indiferent'.

Però, finalment, admet la profunditat dels abismes del seu pare: 'Em sembla que aquesta és la part de la seva obra que arriba tant al públic que li adora: aquesta necessitat intensa d'una persona caminant per la vora d'un precipici'. I acaba acceptant l'indubtable mèrit artístic: 'El meu pare s'ha passat la vida escrivint coses belles'. Malgrat això últim, molts amants de Salinger potser preferiran no llegir aquest llibre desmitificador, d'un realisme dur.

A la recerca de Salinger, i inclou diverses fotos inèdites de l'autor. El relat novel·lat és exhaustiu. I tal vegada la sorpresa més commovedora és comprovar el prop que estan vida i creació. Salinger va néixer en una família jueva que finalment va resultar ser només mig jueva (com els seus personatges) perquè la mare no ho era. Aquesta notícia va provocar una terrible crisi religiosa en el jove Salinger, que primer va passar del judaisme al cristianisme, d'aquí als ensenyaments de Yogananda, a la dianética i fins i tot a la cienciología, sense descartar tot just cap fe d'orientació. Jerome David va ser apodado Sonny pel seu pare, que es dedicava a un negoci d'importació d'aliments. Igual que Lionel, el protagonista del conte En el pot (fill de Boo Boo Glass), de molt nen Salinger sempre s'estava escapant de casa (ho conta la seva germana, Doris). També sabem que el pare solia jugar amb els seus dos nens en la platja, agafant-los per la cintura per a salvar les ones, i que els deia: 'Estigueu atents, a veure si veieu un peix plàtan' (exactament igual que Seymour Glass).

Salinger, com molts dels seus protagonistes, va estar destinat a Europa durant la II Guerra Mundial. Va arribar a sergent, i la filla ho conta sense pietat: 'Es va incorporar a files en 1942 per a començar a transformar-se de civil en militar. Des d'ara, mai li vaig veure fer la reculada de militar a civil'. Com els suïcides dels seus llibres, va tornar de la guerra amb una depressió monumental, feta de forats negres dels quals no semblava haver retorn. 'Castigat pel sofriment de no poder estimar', la seva primera dona va ser Sylvia, una funcionària nazi que va conèixer a Alemanya. La segona, Claire, una novícia a la qual va treure del convent, va anar la mare dels seus fills, Margaret i Mathew. L'actual, Colleen, té cinquanta anys menys que l'escriptor. Però potser la clau de la seva existència estigui en les seves dues màximes: 'Només t'immiscuiràs en assumptes d'art si penses dedicar-te monàsticament', i 'usaràs sempre la paraula més senzilla'.
Jerome David Salinger
0:50 | Author: Alba

Jerome David Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919) és un escriptor estatunidenc.


Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (Un dia perfecte per al peix banana, 1948) és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.
La seva única novel·la, The catcher in the Rye ("El vigilant en el camp de sègol", 1951, editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid. El 1953 recopilà els seus relats a Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó): Després només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà d'escriure, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), ha influït molt en certa narrativa moderna d'arreu.
Fitxa tècnica
0:46 | Author: Alba


Títol: El guardián entre el centeno

Títol original: The Catcher in the Rye

Autor: J.D. Salinger

Traductor: Carmen Criado

Edició: Segona edició amb traducció revisada 2006

Editorial: Alianza Editorial, S.A