Una nena o nen salvatge o feral és una persona que ha viscut allunyada de la societat durant un llarg període de la seva infància. Aquesta categoria inclou des de persones que no han tingut cap mena de contacte amb éssers humans durant anys o infants que han estat confinats en llocs on només se'ls alimentava. S'han conegut pocs casos però han estat molt estudiats pel seu interès sociològic, mèdic i lingüístic. El terme feral prové del llatí ferālis ('feroç, letal').
Abandonats a la natura
Filòsofs com Rousseau i Kant suposaven l'existència de persones així i Carl von Linné a la seva obra Systema Naturae explicava les seves tres característiques principals: hirsutisme, impossibilitat de parlar i dificultat per caminar drets de forma permanent. Aquests infants mostren insensibilitat al fred i la calor, disposen de visió nocturna i un sentit de l'olfacte molt desenvolupat; imiten sons d'animals i prefereixen la seva companyia en comptes de la humana; oloren el menjar que volen ingerir, dormen des del capvespre fins que surt el sol, d'acord amb les estacions; i semblen ser sexualment indiferents. Tanmateix aquestes característiques depenen del moment en què els abandonin i els trobin i el grau d'interacció amb animals i amb persones durant el període al marge de la societat.
Criats per animals
Hi ha registre d'infants criats presumptament per animals, sobretot per llops, tot i que també per óssos, micos o gaseles. Al llarg de la literatura ens trobem amb moltes referències a aquest fenomen, des del cas de la lloba que va alletar a Ròmul i Rem, fundadors de Roma segons la mitologia, fins la història de Tarzan d' Edgar Rice Burroughs o de Mowgli en El llibre de la selva de Rudyard Kipling. Un dels casos reals més interessants fou el de les nenes llobes Amala i Kamala, que foren criades per una rajada de llops prop de Midnapur, India. Sembla ser que no eren germanes i que varen ser acollides per la rajada en dos moments diferents, dormien arraulides totes juntes, udolaven, necessitaven estar amb gossos per menjar bé (sobretot carn crua), es treien amb mossegades la roba que li posaven, tenien hàbits nocturns, visió a la foscor i un olfacte extraordinari i serioses dificultats per aprendre a parlar i caminar dretes.
Hi ha registre d'infants criats presumptament per animals, sobretot per llops, tot i que també per óssos, micos o gaseles. Al llarg de la literatura ens trobem amb moltes referències a aquest fenomen, des del cas de la lloba que va alletar a Ròmul i Rem, fundadors de Roma segons la mitologia, fins la història de Tarzan d' Edgar Rice Burroughs o de Mowgli en El llibre de la selva de Rudyard Kipling. Un dels casos reals més interessants fou el de les nenes llobes Amala i Kamala, que foren criades per una rajada de llops prop de Midnapur, India. Sembla ser que no eren germanes i que varen ser acollides per la rajada en dos moments diferents, dormien arraulides totes juntes, udolaven, necessitaven estar amb gossos per menjar bé (sobretot carn crua), es treien amb mossegades la roba que li posaven, tenien hàbits nocturns, visió a la foscor i un olfacte extraordinari i serioses dificultats per aprendre a parlar i caminar dretes.
Aïllats
També s'han trobat casos en els quals els infants han sobreviscut sols en la natura. Cal destacar la troballa el 1799 de Víctor d'Aveyron, França. El metge-pedagog Jean Marc Gaspard Itard va voler vincular-lo a la vida social despertant la sensibilitat dels seus sentits i ampliant el seu horitzó de necessitats i relacions. Totes les seves investigacions varen ser ben vistes per la comunitat científica i filosòfica, ja que podien respondre a moltes preguntes sobre com som realment: si és cert que tenim idees innates i si realment l'home és social per naturalesa; però en canvi els resultats pràctics foren pràcticament nuls, perquè Itard va continuar la seva tasca pedagògica amb persones afectades per deficiències físiques i mentals, amb caràcter pioner. El cineasta François Truffaut va realitzar una pel·lícula sobre aquest tema: El nen salvatge, 1969.
També s'han trobat casos en els quals els infants han sobreviscut sols en la natura. Cal destacar la troballa el 1799 de Víctor d'Aveyron, França. El metge-pedagog Jean Marc Gaspard Itard va voler vincular-lo a la vida social despertant la sensibilitat dels seus sentits i ampliant el seu horitzó de necessitats i relacions. Totes les seves investigacions varen ser ben vistes per la comunitat científica i filosòfica, ja que podien respondre a moltes preguntes sobre com som realment: si és cert que tenim idees innates i si realment l'home és social per naturalesa; però en canvi els resultats pràctics foren pràcticament nuls, perquè Itard va continuar la seva tasca pedagògica amb persones afectades per deficiències físiques i mentals, amb caràcter pioner. El cineasta François Truffaut va realitzar una pel·lícula sobre aquest tema: El nen salvatge, 1969.
Confinats
En aquests casos uns altres éssers humans són els responsables directes de l'aïllament. Una deficiència intel·lectual greu dels pares o la seva inhabilitat física poden fer que no es facin càrrec dels seus fills, tot i que moltes vegades pares o tutors d'aquests infants semblin tenir cap mena de malaltia. Un dels casos més coneguts és el de na Geniel, una nena californiana trobada el 1970 en condicions terribles d'aïllament. Els estudis amb ella varen servir per conèixer millor el desenvolupament del llenguatge humà. Un altre cas conegut és el de Kaspar Hauser de Nuremberg, Alemanya; un nen trobat el 1828 que havia viscut encadenat a un forat. Quan tenia 16 anys mostrava una conducta totalment pueril i amb problemes d'enteniment, contestava a totes les preguntes que se li feien amb un woiß nit (no ho sé). Hi ha una pel·lícula basada en la història d'aquest noi: L'enigma de Kaspar Hauser de Werner Herzog, 1974. També hi ha una pel·lícula sobre aquest tipus de persones, encara que no està basada en la vida de cap en concret: Nell 1994, protagonitzada per Jodie Foster i Liam Neeson i dirigida per Michael Apted.
En aquests casos uns altres éssers humans són els responsables directes de l'aïllament. Una deficiència intel·lectual greu dels pares o la seva inhabilitat física poden fer que no es facin càrrec dels seus fills, tot i que moltes vegades pares o tutors d'aquests infants semblin tenir cap mena de malaltia. Un dels casos més coneguts és el de na Geniel, una nena californiana trobada el 1970 en condicions terribles d'aïllament. Els estudis amb ella varen servir per conèixer millor el desenvolupament del llenguatge humà. Un altre cas conegut és el de Kaspar Hauser de Nuremberg, Alemanya; un nen trobat el 1828 que havia viscut encadenat a un forat. Quan tenia 16 anys mostrava una conducta totalment pueril i amb problemes d'enteniment, contestava a totes les preguntes que se li feien amb un woiß nit (no ho sé). Hi ha una pel·lícula basada en la història d'aquest noi: L'enigma de Kaspar Hauser de Werner Herzog, 1974. També hi ha una pel·lícula sobre aquest tipus de persones, encara que no està basada en la vida de cap en concret: Nell 1994, protagonitzada per Jodie Foster i Liam Neeson i dirigida per Michael Apted.
Reinserció
Si l'aïllament passa a una edat molt primerenca de la seva vida, i la seva trobada molt tard, és molt difícil integrar a aquestes persones en la societat. Per això, a partir de la manca de contacte amb altres éssers humans, i pel tracte vexatori que pateixen, la seva educació és molt complexa i molt frustrant pels professionals que s'encarreguen de la seva reinserció i pels tutors que l'acullen. Acostumen a passar d'una llar adoptiva a una altra i és freqüent que morin joves.
Si l'aïllament passa a una edat molt primerenca de la seva vida, i la seva trobada molt tard, és molt difícil integrar a aquestes persones en la societat. Per això, a partir de la manca de contacte amb altres éssers humans, i pel tracte vexatori que pateixen, la seva educació és molt complexa i molt frustrant pels professionals que s'encarreguen de la seva reinserció i pels tutors que l'acullen. Acostumen a passar d'una llar adoptiva a una altra i és freqüent que morin joves.
Casos observats
Els "nens llops" hessians (1341-1344).
El nen de Bamberg, que va créixer entre el bestiar (finals del segle XVI).
Hans de Liege, el nen irlandès criat per ovelles.
Els tres "nens óssos" lituans (1657, 1669, 1694).
La nena d'Oranienburg (1717).
Els dos nens pirensos (1719).
La nena de Songi, a Champagne (1731).
La nena ós hongaresa (1767)
L'home salvatge de Cronstadt (finals del segle XVIII).
Víctor d'Aveyron (1797).
Kaspar Hauser (principis del segle XIX).
Kamala (4) i Amala (1), nenes criades per llops, trobades a la regió de Calcuta (1920).
La nena ucraïnesa Oxana Malaya, que fou criada per gossos fins l'edat dels 8 anys (dècada dels noranta).
Andrei, un nen de 7 anys criat per un gos pigall a la regió d'Altai, al sud de , descobert el juliol de 2004.
Sunjit Kumar, de Fiji, criat per gallines (trobat el 2005)
Rochom P’ngieng, nena perduda a Cambodja i trobada el 2007
Els "nens llops" hessians (1341-1344).
El nen de Bamberg, que va créixer entre el bestiar (finals del segle XVI).
Hans de Liege, el nen irlandès criat per ovelles.
Els tres "nens óssos" lituans (1657, 1669, 1694).
La nena d'Oranienburg (1717).
Els dos nens pirensos (1719).
La nena de Songi, a Champagne (1731).
La nena ós hongaresa (1767)
L'home salvatge de Cronstadt (finals del segle XVIII).
Víctor d'Aveyron (1797).
Kaspar Hauser (principis del segle XIX).
Kamala (4) i Amala (1), nenes criades per llops, trobades a la regió de Calcuta (1920).
La nena ucraïnesa Oxana Malaya, que fou criada per gossos fins l'edat dels 8 anys (dècada dels noranta).
Andrei, un nen de 7 anys criat per un gos pigall a la regió d'Altai, al sud de , descobert el juliol de 2004.
Sunjit Kumar, de Fiji, criat per gallines (trobat el 2005)
Rochom P’ngieng, nena perduda a Cambodja i trobada el 2007
0 comentarios: