Lewis Carroll és el pseudonim pel que és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson (Daresbury,Cheshire, 27 de gener de 1832 - Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898), sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, conegut sobretot per la seva obra Alícia al país de les meravelles
El jove Charles va iniciar la seva educació en la seua pròpia casa. Les llistes de les seves lectures conservades per la família, són testimoni de la seua precocitat intel·lectual: als set anys va llegir The Pilgrim’s Progress de John Bunyan. S'ha dit que va patir un trauma infantil quan se li va obligar a contrarestar la seva tendència natural a ser esquerrà; no hi ha, no obstant, cap evidència que hagi estat així. Sí que va patir d'una altra discapacitat: un tartamudeig que tindria efectes perjudicials en les seves relacions socials durant tota la seva vida. Als dotze anys va ser enviat a una escola privada en els afores de Richmond, on sembla haver-se integrat bé, i l'any 1845 es va traslladar a Rugby School, on va ser evidentment menys feliç, segons ell mateix va escriure alguns anys després d'abandonar el lloc:
Crec ... que per res en aquest món tornaria novament a viure els tres anys que hi vaig passar ... Puc dir, honestament, que si haguera estat ... fora de perill de la molèstia nocturna, la duresa de la vida diürna se m'haguera fet, en comparació, moltíssim més suportable.
La naturalesa d'aquesta "molèstia nocturna" mai no serà, potser, correctament interpretada. Pot ser una forma delicada de fer referència a algun tipus d'abús sexual. Acadèmicament, no obstant, Charles hi va reeixir prou bé. El seu professor de Matemàtiques, R.B.Major, va dir d'ell: "No he conegut un xicot més prometedor des que estic a Rugby".
Va abandonar Rugby a finals de l'any 1850 i al gener de 1851 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va ingressar en l'antic college de son pare, Christ Church. Portava només dos dies a Oxford quan va haver de tornar a sa casa: sa mare havia mort de "inflamació del cervell" (possiblement meningitis) als quaranta-set anys d'edat.
Qualsevol que fosin els sentiments que la mort de seva mare li va produir a Dodgson, no va permetre que l'apartaren de l'objectiu que l'havia portat a Oxford. Tal vegada no sempre va treballar de valent, però estava excepcionalment dotat i va obtenir amb facilitat uns resultats excel·lents. La seva primerenca carrera acadèmica va oscil·lar entre els seus èxits, que prometien una carrera explosiva, i la seva tendència irresistible a la distracció. A causa de la seva peresa, va perdre una important beca, però, tot i així, la seva brillantor com a matemàtic li va fer guanyar, en 1857, un lloc de professor de matemàtiques a Christ Church, que va exercir durant els 26 anys següents (encara que no sembla haver gaudit especialment de la seva activitat). Quatre anys després va ser ordenat diaca.
A Oxford se li va diagnosticar epilèpsia, la qual cosa constituïa en aquells temps un estigma social considerable. Tanmateix, en data recent John R. Hughes, director de la Universitat d'Illinois (Chicago), ha suggerit que hi va poder haver un error de diagnòstic.
El jove Charles va iniciar la seva educació en la seua pròpia casa. Les llistes de les seves lectures conservades per la família, són testimoni de la seua precocitat intel·lectual: als set anys va llegir The Pilgrim’s Progress de John Bunyan. S'ha dit que va patir un trauma infantil quan se li va obligar a contrarestar la seva tendència natural a ser esquerrà; no hi ha, no obstant, cap evidència que hagi estat així. Sí que va patir d'una altra discapacitat: un tartamudeig que tindria efectes perjudicials en les seves relacions socials durant tota la seva vida. Als dotze anys va ser enviat a una escola privada en els afores de Richmond, on sembla haver-se integrat bé, i l'any 1845 es va traslladar a Rugby School, on va ser evidentment menys feliç, segons ell mateix va escriure alguns anys després d'abandonar el lloc:
Crec ... que per res en aquest món tornaria novament a viure els tres anys que hi vaig passar ... Puc dir, honestament, que si haguera estat ... fora de perill de la molèstia nocturna, la duresa de la vida diürna se m'haguera fet, en comparació, moltíssim més suportable.
La naturalesa d'aquesta "molèstia nocturna" mai no serà, potser, correctament interpretada. Pot ser una forma delicada de fer referència a algun tipus d'abús sexual. Acadèmicament, no obstant, Charles hi va reeixir prou bé. El seu professor de Matemàtiques, R.B.Major, va dir d'ell: "No he conegut un xicot més prometedor des que estic a Rugby".
Va abandonar Rugby a finals de l'any 1850 i al gener de 1851 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va ingressar en l'antic college de son pare, Christ Church. Portava només dos dies a Oxford quan va haver de tornar a sa casa: sa mare havia mort de "inflamació del cervell" (possiblement meningitis) als quaranta-set anys d'edat.
Qualsevol que fosin els sentiments que la mort de seva mare li va produir a Dodgson, no va permetre que l'apartaren de l'objectiu que l'havia portat a Oxford. Tal vegada no sempre va treballar de valent, però estava excepcionalment dotat i va obtenir amb facilitat uns resultats excel·lents. La seva primerenca carrera acadèmica va oscil·lar entre els seus èxits, que prometien una carrera explosiva, i la seva tendència irresistible a la distracció. A causa de la seva peresa, va perdre una important beca, però, tot i així, la seva brillantor com a matemàtic li va fer guanyar, en 1857, un lloc de professor de matemàtiques a Christ Church, que va exercir durant els 26 anys següents (encara que no sembla haver gaudit especialment de la seva activitat). Quatre anys després va ser ordenat diaca.
A Oxford se li va diagnosticar epilèpsia, la qual cosa constituïa en aquells temps un estigma social considerable. Tanmateix, en data recent John R. Hughes, director de la Universitat d'Illinois (Chicago), ha suggerit que hi va poder haver un error de diagnòstic.
0 comentarios: