Damunt del bolet gegant Alícia troba, asseguda, una eruga blava, fumant un narguil. L'Eruga, de manera prepotent, interroga la nena sobre la seva identitat. Aquesta pot respondre d'una manera senzilla, ja que considerava que després d'haver canviat de mida diverses vegades la seva pròpia identitat s'havia perdut i en aquell moment ella mateixa ja no sabia qui era. Ambdós personatges discuteixen llavors fins a tornar al punt d'inici més d'una vegada. Finalment, Alícia expressa la seva inconformitat amb la seva mida actual de set centímetres, la que la considera un nyap. Com que aquesta és la mida de l'Eruga, l'animal es retira ofès, no sense abans indicar a Alícia que el bolet també pot afectar la seva mida, per a disminuir-la si menjava d'un costat del bolet o per a augmentar-la si en menjava de l'altre. Com que Alícia no pot saber quin costat és quin, talla dos bocins dels extrems oposats. Quan els tasta, els bocins produeixen l'efecte esperat: l'un fa que Alícia es faci petita, mentre que l'altre estira la seva figura, desproporcionant-la. Alícia ha de menjar diverses vegades de cada un dels bocins fins a aconseguir una alçada satisfactòria. Finalment, Alícia veu una caseta d'un metre i vint d'alçària, a la qual decideix trucar, per la qual cosa ajusta la seva mida a vint-i-cinc centímetres.
0 comentarios: